Se fidar l é n ben, ma no se fidar valch outa fosc l é miec…
Chesta outa jon a descorir l cher del sistem economich de produzion di bens e di servijes, donca l derit de credit che à per oget na suma de scioldi, apede ai remedies a desposizion per na firma che no vegn paada per l lurier fat.
Che él pa l derit de credit?
L credit no l é demò l derit a vegnir paé per zeche che se à fat o se à dat, ma con chesta parola se enten ence la suma de scioldi che se à derit de aer da n debitor. L credit l é l motor de nosc sistem economich e giuridich, ajache l medemo codesc zivil l à desche fondament la logica del barat, no chela del don, coche à scrit n emportant studious del derit. Le firme e i profescionisć met a desposizion sie capazità e sie talent per realisar bens o servijes a chi che i li domana, ma chest à n cost, n priesc e no se pel lurar semper per nia, senó l sistem no stasc en pe e te pech temp se pel serar su baraca e buratins.
L inadempiment e i enteresc per la tardivanza
Canche zachei no paa l priesc per n cert ben o n servije, se rejona de inadempiment che l pel esser temporan – e donca tecnicamenter chest l é n entardivament – o l pel esser definitif. La tardivanza tel paament di scioldi à semper desche con seguenza l doer de cogner paar i enteresc, ajache l creditor l cogn se refar ite per l fat de no aer ciapà sobito l paament e no aer abù sobito i scioldi a desposizion per far zeche da auter.
La garanzia patrimoniala generica
Aldò del art. 2740 del codesc zivil l debitor respon per sie debite con duc si bens, tant chi prejenc che chi che fajarà part de sie patrimonie, che apontin l é la garanzia patrimoniala generica del debitor envers i creditores. Dit chest, no l é sorì saer dantfora se na persona o na sozietà à o no à bens. Te valch cajo se pel jir a veder i registres publics, desche l liber fondiarie o l publich register di auti (PRA). L é ence firme spezialisade che fasc enrescide sul patrimonie, sui conc de banca o ence su la reputazion economica de le firme, ma chest à semper n cost.
Che se pelel far canche n debitor no paa?
Aldò de chel che perveit l ordenament e de chel che l é stat elaborà te la pratica di contrac, i profescionisć e le firme à a desposizion desvalives strumenc, tant per se parar dantfora dal pericol del mencià adempiment, che per far valer l derit de credit, canche l debitor no vel paar. Jon a veder emben valch strument de tutela preventiva del credit.
Domanar aconc o paamenc dantfora
Una de le prume robe che se empara con l’esperienza l é chela de se far paar dantfora, domanan n acont o de spartir, con cordanza metuda ju te n scrit, l priesc te una o più rate: una al moment de l’enciaria, una al scomenz del lurier, una o de più endana che vegn fat l lurier e una a la fin de dut cant. Zachei podessa dir: ma se no l vel paar, con chest sistem la va a fenir che la firma scomenza i lurieres, perché l’à ciapà l acont, ma canche i lurieres é fac l é l risech che no vegne più paà la rata finala. A chest se pel replicar dijan che a se far paar dantfora segur l risech de inadempiment no vegn schivà deldut, ma amancol l vegn smendrà e l é semper miec ciapar zeche, piutost che aer fat i lurieres e no ciapar nia deldut.
Se far dar na garanzia
Canche se trata de lurieres che à n gran valor l é semper miec ge domanar dantfora na garanzia al debitor. L ordenament perveit garanzie ‘reale’, desche n pegn o na ipoteca, o garanzie ‘personale’, descheche podessa esser na fideiussion de banca. Coscita tel cajo de inadempiment l creditor, se la garanzia la é reala, l pel se sodesfar sul ben dat en garanzia, se enveze la garanzia la é personala, l pel jir a domanar l paament direto al garant, che podessa esser de solit na banca.
L derit de se tegnir l ben
Te vèlch cajo la prudenza no la é mai assà. Enlouta pel vegnir en aiut l derit de se tegnir l ben, ma demò a condizion determinade. Fae riferiment ai mecanics e ai carozieres che, aldò del codesc zivil, i pel tegnir cet te berstot l veicol fin canche no i vegn paé per l lurier fat. Per i profescionisć desche avocac, architec, geometres o enjegneres val enveze na regola desvaliva, ajache l articol 2235 del codesc zivil descomana de se tegnir robe o documenc consegné dal client. De fat, ence l profescionist pel tutelar sie derit al paament del lurier fat demò aldò de le condizion pervedude dal ordenament profescional de partegnuda.
L decret de ingiunzion
Se do le aer proade dute la debita no la é stata amò paada, l profescionist e la firma à a desposizion un di strumenc fondamentai pervedui dal codesc de prozedura zivila, che fossa l prozediment per decret ingiuntif. Se trata de n prozediment spezial che dasc l met de poder otegnir dal Tribunal o dal Giudize de pasc, te n temp più curt respet a n prozes normal, na ingiunzion che ge comana al debitor de paar. Se l debitor l à n bon motif per no paar l pel far oposizion dant che sie fora caranta dis da canche l à ciapà per posta l decret e coscita se envia via na causa ordenara. Se l debitor no fasc oposizion l decret doventa definitif e l creditor pel pontar via con l’ese cuzion forzada su ciase, terens o conc de banca del debitor.
Le condizion per aer l decret
Per poder aer chest decret de ingiunzion ge vel che ge sie na proa scrita del credit, che podessa esser na fatura. Condizion ‘concreta’ per far scì che l decret sie de utol l é che l debitor cogn aer n patrimonie de valch sort. Defati no joa a nia far partir n prozediment te n Tribunal se l debitor no à nia.